lepel

Fra Wiktionary

Nederlandsk

Udtale

Substantiv

lepel hankøn

  1. (køkkenredskab) ske

Bøjning

Best. Ental
de lepel
Ental diminutiv
lepeltje
Flertal
lepels
Flertal diminutiv
lepeltjes

Kilder

  • lepel“ i vanDale woordenboek